Les construccions arqueològiques

El terme municipal de Santanyí és ric en construccions arqueològiques. Algunes estan en estat ruïnós i altres han pràcticament desaparegut o es troben en llocs de difícil localització. Malgrat tot, es poden contemplar importants i rics vestigis de la vida dels primers habitants de Mallorca en tot el municipi, que es converteixen en visites molt didàctiques. En Santanyí es poden trobar coves artificials i naturals, sepultures i, fins i tot, poblats murallats. Aquests últims llocs han estat els més excavats i en ells s'han trobat ceràmica indígena i romana, làpides romanes, petites estàtues de bronze, ossos, monedes i pedres amb enregistrats rupestres. Els tres jaciments més importants que  hi ha al municipi són: es Rafal des Porcs, Son Danús i Ca Jordi.

Es Rafal des Porcs és un conjunt format per una sèrie de jaciments situats a la costa i que es troben a la finca del mateix nom. Destaca sa Talaia Grossa, un poblat murallat que té prop la cova del Drac, amb un llac interior amb aigua dolça que utilitzaven les comunitats prehistòriques per abastar-se.

Son Danús el formen una sèrie de construccions talaiòtiques, entre les quals destaca un talaiot circular que va ser declarat monument històric artístic el 1946 i que està situat junt la carretera que uneix Palma i Santanyí.

A l'últim Son Talaies de Ca Jordi és un poblat talaiòtic emmurallat de planta el·líptica del que es conserven tres fragments de muralla. És un dels més grans de l'illa.

Torres de defensa

La contínua presència de naus pirates al litoral de Santanyí va provocar un gran temor a la població, que per defensar-se va construir nombroses obres defensives en els nuclis de població i a la costa. Estan documentades fins a 40 obres defensives, encara que algunes ja han desaparegut. De totes elles, la construcció en forma de torre és la més freqüent. Pot ser de planta circular, quadrangular o rectangular. Estaven situades en la línia de la costa, integrades en el sistema defensiu general de Mallorca i es comunicaven entre si mitjançant fogueres en cas d'alarma al litoral.

Les torres més importants del municipi són: la de En Beu, en Cala Figuera;  la de Torre Nova de sa Roca Fesa, en Cala Santanyí; i la Torre d'en Bassa, en Portopetro. Les dues últimes daten del segle XVII, mentre que la primera es va començar a construir el 1569.

El fortí de Cala Llonga

Aquest fortí de defensa va ser construït l'any 1740, però quinze anys més tard va sofrir greus desperfectes com a conseqüència d'un terratrèmol, la qual cosa va obligar a la seva reconstrucció el 1793. La seva planta és quadrangular i té una amplària de 26 metres. En la part que dóna al mar, on estaven situats els canons que defensaven dels atacs pirates, existien troneres per poder disparar-los. A la part de terra té nombroses espitlleres per repel·lir els atacs per terra.

El santuari de La Mare de Déu de la Consolació

Va ser construït sobre el monticle de Consolació (205 m.) de manera molt senzilla a causa de la pobresa del poble. Aquest oratori forma part de la tradició de Santanyí. Els seus habitants de sempre han visitat el santuari en temps de necessitat.  Al febrer, el dia de Santa Escolàstica, se celebra una missa. I el primer diumenge de maig té lloc una missa i es beneeixen els fruits.

Des d'aquest punt es pot contemplar una vista única de tot el terme, així com tot el perfil de la costa.

Finques

Les finques, conegudes a Mallorca com possessions, del terme de Santanyí  van tenir una gran importància fins a començaments del segle XX, ja que eren el gran motor de l'economia en ser importants centres de producció de cereals i ramaderia. Avui en dia, totes elles han deixat d'exercir la seva funció econòmica tradicional. La més important de totes és Són Danús Vell, que va ser l'alqueria islàmica de Benilassar. Té una torre de defensa de planta rectangular, del segle XVII, adossada a les cases i un talaiot de planta circular just a l'entrada de la propietat. El 1289 ja està documentat com a propietari un Berenguer Danús.

Altres possessions importants del terme són: Son Danusset, So Danús Nou, SA Talaiola, És Pujol, SA Punta, Són Morlà i És Rafal donis Porcs.
  

Parc Natural de Mondragó

Mondragó va ser declarat Parc Natural pel Govern balear el 1992. La seva superfície és de 785 hectàrees, de les quals 95 són patrimoni de la Comunitat Autònoma. Es tracta d'un conjunt de dues cales que als seus límits alberga una gran varietat d'ecosistemes: platja, costa rocosa, dunes, estanys, muntanya sota i pinars, conreu tradicional i espècies molt diverses de flora i fauna. Es pot arribar a aquest punt a través de la carretera de s'Alqueria Blanca i la de Cala Figuera.

Un dels principals atractius de Mondragó és el mar, que a més a més d'oci i descans, ens ofereix una bona quantitat d'espècies que viuen en ell. A les plataformes rocoses s'aprecien invertebrats marins com a pegellides, crancs o eriçons de mar. També viuen plantes molt especialitzades, com el fonoll marí o la camforada. Tampoc és difícil en Mondragó veure animals marins, com les gavines vermelles, les vulgars o el cormorà.

En Mondragó vam trobar zones humides, com els estanys de s'Amarador i Ses Fonts de n'Alís. Quant al bosc sota i al pinar, formen la comunitat més extensa del parc.

Un passeig pel parc natural de Mondragó ens permet conèixer també una bona mostra de l'arquitectura rural mallorquina, testimoni de les diferents activitats que l'home ha desenvolupat al llarg del temps en el seu entorn. Entre els elements més destacats vam trobar: barraques de cúspide, les cases de roter, les parets de pedra o parets assequis o els escars, construccions realitzades al costat del mar on es guardaven les embarcacions.