Miquel Vidal, en la seva intervenció, va anunciar la seva decisió d’abandonar la batlia que presideix des de fa 14 anys: “Per tancar aquesta etapa, he pensat adient deixar-vos una visió entranyable de la meravellosa terra que ens ha tocat en sort, perquè pens que viure en aquesta illa i en aquest cornaló és un bé de Déu que no té preu”. Per Vidal, “Santanyí és el municipi més guapo de Mallorca, possiblement també d’Europa i perquè no, del món”.
Vidal creu que: “haurà estat un encert deixar-vos com a testimoni d’allò que sent com a propi, no només imatges que van des dels temps més remots fins als nostres dies, sinó també història i paraules, que donen una visió clara, fidel i inequívoca de la nostra personalitat”.
El batle va comentar que: “durant la meva gestió he sentit com a pròpia la defensa del paisatge, les tradicions, el patrimoni i la cultura en general” i que: “sempre m’he identificat amb la totalitat del territori i he procurat atendre els seus habitants de la millor manera que he sabut, independentment de quin fos el seu origen”.
Vidal va plasmar la seva intenció de “donar pas a una altra gent que està capacitada per gestionar el municipi i que sabrà aportar idees renovadores en benefici de la col•lectivitat”. No obstant va deixar clar que: “no és un adéu en sentit estricte, sinó un fins ara mateix”.
Vidal creu que: “haurà estat un encert deixar-vos com a testimoni d’allò que sent com a propi, no només imatges que van des dels temps més remots fins als nostres dies, sinó també història i paraules, que donen una visió clara, fidel i inequívoca de la nostra personalitat”.
El batle va comentar que: “durant la meva gestió he sentit com a pròpia la defensa del paisatge, les tradicions, el patrimoni i la cultura en general” i que: “sempre m’he identificat amb la totalitat del territori i he procurat atendre els seus habitants de la millor manera que he sabut, independentment de quin fos el seu origen”.
Vidal va plasmar la seva intenció de “donar pas a una altra gent que està capacitada per gestionar el municipi i que sabrà aportar idees renovadores en benefici de la col•lectivitat”. No obstant va deixar clar que: “no és un adéu en sentit estricte, sinó un fins ara mateix”.