El Teatre Principal de Santanyí estrena El poder de les paraules, un documental sobre Antònia Vicens

David Serra i Irene Sala signen una peça audiovisual que ressegueix la història literària d’una de les escriptores més destacades del nostre temps, que lluita per defugir dels rols preestablerts com a dona i troba en l’escriptura el camí cap a la llibertat.

Antònia Vicens: “Em record escrivint sempre, fins i tot quan encara no havia après ni ortografia ni gramàtica, quan no havia tengut un llibre a les meves mans. Jo mentalment sempre escrivia perquè les paraules em fascinaven. Creia que podia compondre tot un món, el món que jo desitjava, el món que jo m’imaginava, i crec que això era perquè el que veia no m’agradava gaire”.

El Teatre Principal de Santanyí estrena aquest dissabte 28 de gener a les 19.00 el documental El poder de les paraules, sobre una de les escriptores més destacades del nostre temps, la santanyinera, Antònia Vicens. Una producció de Tots Contents -en coproducció amb IB3  i amb el suport de l’Ajuntament de Santanyí- que al llarg de 50 minuts convida l’espectador a endinsar-se en l’univers vital i literari de Vicens. Honesta i perseverant, lluita per defugir dels rols preestablerts com a dona i troba en l’escriptura el camí cap a la llibertat. L’estrena també  comptarà amb la interpretació d’alguns textos de l’autora per part de l’actriu Maria Rosselló. L’entrada és gratuïta i es pot reservar a www.ticketib.com.

El documental arrenca al Santanyí de postguerra. “Record un poble només amb dones crispades, vells prenent el sol, i criatures a lloure pel carrer”, escriu l’autora a Vocabulari privat. El relat també descobreix el que va ser el “caminador literari” de Vicens, el quinzenal Santanyí. Hi escriví els seus primers textos, on compartí capçalera amb Blai Bonet, Josep Maria Llompart o Camilo José Cela, entre d’altres.

Aquest i d’altres punts d’inflexió són presents al documental. Els escriptors Sebastià Portell i Jaume Pons Alorda, i els editors Pau Vadelll i Maria Muntaner, són els encarregats d’explicar l’evolució literària de Vicens. Si en un primer moment Vicens es fixa en el moment social present i la manera d’actuar de tot un poble, a poc a poc els seus textos avancen cap a un realisme més màgic, on el subconscient i el món interior dels personatges tenen un gran pes. 

Vicens ha rebut nombrosos premis literaris i reconeixements institucionals. Des d’aquell primer Premi Vida Nova al concurs literari Cantonigròs de 1666 per Banc de fusta, fins al 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes aquest 2022, acumula els guardons literaris més prestigiosos. En destaquen, entre molts d’altres, l’anomenat Premi Sant Jordi, el Premi Nacional de Poesia o la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Santanyí.

El documental compagina imatges actuals d’Antònia Vicens i les seves rutines amb imatges d’arxiu del Santanyí dels anys 50 i 60. No hi falten tampoc els recursos de la costa santanyinera. S’ha emprat el recurs de les ficcions per posar veu a fragments de La Santa, el retrat més autobiogràfic de la seva vida a Santanyí quan era petita, i també de 39º a l’ombra. Els fragments de Vocabulari privat, comprès per articles autobiogràfics entrecreuats amb Josep Maria Llompart, ajuden l’espectador a endinsar-se en els seus records, en la seva joventut i en la seva eclosió creativa.

Intercalat amb el concert recitat que feren el pianista Andreu Riera i la mateixa escriptora al Teatre Principal en el marc del XXI Festival de Poesia de la Mediterrània; l’obra de teatre Paraula Roent, dirigida per Israel Solà; i la interpretació dels versos de Pare què fem amb la mare morta per Laia Malo, el documental esdevé un relat audiovisual dinàmic i emotiu que apropa la figura de l’escriptora a tots els públics.