Hi ha nombrosos motius pels quals l’escriptora Antònia Vicens i Picornell, nascuda a Santanyí l’any 1941, és mereixedora de la Medalla d’Or de la Vila de Santanyí.
En primer lloc, i partint del principi geogràfic que regeix aquest guardó, cal destacar la forta presència que Santanyí ha tengut al llarg de tota la seva obra. La producció literària de Vicens, tant pel que fa a la narrativa com pel que fa a la poesia, pot ésser inserida dins el que l’escriptor, poeta i filòleg manacorí Jaume Vidal Alcover va anomenar l’Escola de Santanyí: un col·lectiu d’escriptors com la mateixa Vicens, Blai Bonet, Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Vidal Ferrando, Jaume Serra o Miquel Pons. És natural que tots els escriptors neixen, creixen i desenvolupen la seva vida en un espai més o menys limitat, però no passa molt sovint, que el lloc on neixen exerceixi una influència tan gran a la vida d’un creador com la que Santanyí ha suposat per a Antònia Vicens.
En segon lloc, i en relació a la figura de Vicens dins la nostra cultura, cal destacar la qualitat de la seva obra literària, avalada per nombrosos premis literaris i reconeixements institucionals. Antònia Vicens és autora d’una extensa obra narrativa i poètica —una quinzena llarga de novel·les i tres reculls de poesia—, però un dels fets que més destaquen d’aquesta són els reconeixements de què ha estat mereixedora: 39º a l’ombra (1968) va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la; Banc de fusta (1968), el Premi Cantonigròs de narrativa; Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (1982) el Premi Ciutat de Palma de novel·la; i Gelat de maduixa (1984) el Premi Ciutat de València de narrativa. Es tracta, sens dubte, d’alguns dels premis literaris més importants dels territoris de parla catalana, que demostren la qualitat de la seva obra i el reconeixement que altres autors i crítics li atorguen.
Així mateix, i pel que fa a guardons, cal fer referència també als també nombrosos reconeixements institucionals que l’autora ha rebut. Entre aquests, hi podem trobar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999), el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2004) o el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2016), tots tres com a avals de la seva trajectòria artística. Aquests premis, juntament amb els de caire literari, demostren l’ambició de la seva obra literària i les altes cotes de creativitat que arriben a assolir els seus textos, que duen el nom de Santanyí més enllà de les fronteres del municipi, de l’illa i, en algunes ocasions, del nostre àmbit lingüístic.
I en tercer lloc pel qual Antònia Vicens és mereixedora de la Medalla d’Or de la Vila de Santanyí és el seu constant compromís amb la llengua pròpia de les Illes Balears, que és la catalana i el seu compromís amb les lluites socials del país i la presència que aquestes tenen, sense interrupció, a la seva obra.
En definitiva, la influència literària i personal que ha exercit Santanyí en la seva obra; la manera amb què l’autora ha retratat el món santanyiner als seus llibres; l’excel·lència de tota la seva producció, avalada per premis literaris i institucionals que ha merescut; el seu compromís amb la llengua catalana i el parlar de Santanyí en particular; i el seu compromís amb les lluites socials de la nostra societat són els aspectes clau que fan que Antònia Vicens sigui mereixedora d’aquest reconeixement per part de l’Ajuntament de Santanyí o el que és el mateix: el poble, l’espai, el paisatge i les persones pels que l’autora ha desenvolupat, en molt gran mesura, part de la seva carrera.
Vos esperam demà dimecres a les 19.30 h al Teatre Principal de Santanyí!
En primer lloc, i partint del principi geogràfic que regeix aquest guardó, cal destacar la forta presència que Santanyí ha tengut al llarg de tota la seva obra. La producció literària de Vicens, tant pel que fa a la narrativa com pel que fa a la poesia, pot ésser inserida dins el que l’escriptor, poeta i filòleg manacorí Jaume Vidal Alcover va anomenar l’Escola de Santanyí: un col·lectiu d’escriptors com la mateixa Vicens, Blai Bonet, Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Vidal Ferrando, Jaume Serra o Miquel Pons. És natural que tots els escriptors neixen, creixen i desenvolupen la seva vida en un espai més o menys limitat, però no passa molt sovint, que el lloc on neixen exerceixi una influència tan gran a la vida d’un creador com la que Santanyí ha suposat per a Antònia Vicens.
En segon lloc, i en relació a la figura de Vicens dins la nostra cultura, cal destacar la qualitat de la seva obra literària, avalada per nombrosos premis literaris i reconeixements institucionals. Antònia Vicens és autora d’una extensa obra narrativa i poètica —una quinzena llarga de novel·les i tres reculls de poesia—, però un dels fets que més destaquen d’aquesta són els reconeixements de què ha estat mereixedora: 39º a l’ombra (1968) va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la; Banc de fusta (1968), el Premi Cantonigròs de narrativa; Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (1982) el Premi Ciutat de Palma de novel·la; i Gelat de maduixa (1984) el Premi Ciutat de València de narrativa. Es tracta, sens dubte, d’alguns dels premis literaris més importants dels territoris de parla catalana, que demostren la qualitat de la seva obra i el reconeixement que altres autors i crítics li atorguen.
Així mateix, i pel que fa a guardons, cal fer referència també als també nombrosos reconeixements institucionals que l’autora ha rebut. Entre aquests, hi podem trobar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999), el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2004) o el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2016), tots tres com a avals de la seva trajectòria artística. Aquests premis, juntament amb els de caire literari, demostren l’ambició de la seva obra literària i les altes cotes de creativitat que arriben a assolir els seus textos, que duen el nom de Santanyí més enllà de les fronteres del municipi, de l’illa i, en algunes ocasions, del nostre àmbit lingüístic.
I en tercer lloc pel qual Antònia Vicens és mereixedora de la Medalla d’Or de la Vila de Santanyí és el seu constant compromís amb la llengua pròpia de les Illes Balears, que és la catalana i el seu compromís amb les lluites socials del país i la presència que aquestes tenen, sense interrupció, a la seva obra.
En definitiva, la influència literària i personal que ha exercit Santanyí en la seva obra; la manera amb què l’autora ha retratat el món santanyiner als seus llibres; l’excel·lència de tota la seva producció, avalada per premis literaris i institucionals que ha merescut; el seu compromís amb la llengua catalana i el parlar de Santanyí en particular; i el seu compromís amb les lluites socials de la nostra societat són els aspectes clau que fan que Antònia Vicens sigui mereixedora d’aquest reconeixement per part de l’Ajuntament de Santanyí o el que és el mateix: el poble, l’espai, el paisatge i les persones pels que l’autora ha desenvolupat, en molt gran mesura, part de la seva carrera.
Vos esperam demà dimecres a les 19.30 h al Teatre Principal de Santanyí!
