L’acte fou presentat per la regidora d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de Santanyí, Francesca Vidal, qui va comentar l’extensa trajectòria de Janer Manila com escriptor i detallà un gran nombre de premis literaris que ha rebut al llarg de la seva vida. “Segur que n’he deixat algun” comentà Vidal, mentre l’escriptor a assentir amb un somriure.
Janer Manila, feu un breu recorregut sobre la vida de Mossèn Alcover, des que fou un infant criat en un medi rural, passant per la seva etapa d’estudiant juvenil fins als seus darrers dies. Va comentar algunes anècdotes i destapà la seva afecció a la pintura, amb la qual, “Alcover va vendre alguns quadres per ajudar econòmicament a la seva família mentre ell estudiava”.
Parlar d’Alcover, és també parlar de “la seva gran obra: el diccionari català, valencià i balear, acabada per Francesc de Borja Moll” comentà Janer Manila qui reconegué: “el gran treball d’investigació realitzat per aquest home que així com podia, anava visitant tota la geografia des de València fins els Pirineus, recollint paraules, cercant el seu significat i les diferències entre una regió i l’altra. Alcover ho va incorporar tot dins el mateix diccionari, fent que la llengua s’enriquís davant la varietat d’un mateix idioma”.
Però Janer Manila, es va centrar principalment sobre l’aplec de rondalles mallorquines considerant-ho un “tresor” ja no a nivell local, o de “tot l’estat espanyol”, sinó també a nivell europeu “superant l’obra dels germans Grimm”. “La seva riquesa és incalculable” destacà l’escriptor.
Un bon grapat de les rondalles es varen recollir de la zona del Llevant de Mallorca “on estava més arrelada aquesta tradició”. Va destacar persones de Sant Llorenç i Son Servera que foren les principals contadores de rondalles que recopilà Alcover.
Un fet curiós, fou que “Alcover, canonge i devot de la religió catòlica, va censurar alguns aspectes de les rondalles amb contingut eròtic o “verd” (com es deia en aquell temps) i les va transformar”.
Al final, Janer Manila, va destacar la importància de convertir en literatura escrita les contarelles populars que es transmetien de generació en generació mitjançant la paraula oral.
Janer Manila, feu un breu recorregut sobre la vida de Mossèn Alcover, des que fou un infant criat en un medi rural, passant per la seva etapa d’estudiant juvenil fins als seus darrers dies. Va comentar algunes anècdotes i destapà la seva afecció a la pintura, amb la qual, “Alcover va vendre alguns quadres per ajudar econòmicament a la seva família mentre ell estudiava”.
Parlar d’Alcover, és també parlar de “la seva gran obra: el diccionari català, valencià i balear, acabada per Francesc de Borja Moll” comentà Janer Manila qui reconegué: “el gran treball d’investigació realitzat per aquest home que així com podia, anava visitant tota la geografia des de València fins els Pirineus, recollint paraules, cercant el seu significat i les diferències entre una regió i l’altra. Alcover ho va incorporar tot dins el mateix diccionari, fent que la llengua s’enriquís davant la varietat d’un mateix idioma”.
Però Janer Manila, es va centrar principalment sobre l’aplec de rondalles mallorquines considerant-ho un “tresor” ja no a nivell local, o de “tot l’estat espanyol”, sinó també a nivell europeu “superant l’obra dels germans Grimm”. “La seva riquesa és incalculable” destacà l’escriptor.
Un bon grapat de les rondalles es varen recollir de la zona del Llevant de Mallorca “on estava més arrelada aquesta tradició”. Va destacar persones de Sant Llorenç i Son Servera que foren les principals contadores de rondalles que recopilà Alcover.
Un fet curiós, fou que “Alcover, canonge i devot de la religió catòlica, va censurar alguns aspectes de les rondalles amb contingut eròtic o “verd” (com es deia en aquell temps) i les va transformar”.
Al final, Janer Manila, va destacar la importància de convertir en literatura escrita les contarelles populars que es transmetien de generació en generació mitjançant la paraula oral.
