L’any 1982 en Sam està a les acaballes de la seva vida. Crida en Georges, el seu amic, el seu contrari, l’activista de carrer que es pensa que ho ha vist tot i no ha vist res. L’última voluntat d’en Sam és que en Georges acabi el que ell va començar. Representar Antigonaen el cor esquinçat de Beirut. Entre franctiradors de tots els bàndols. Robar a la guerra unes hores de pau. Els actors han de ser xiïtes, palestins, cristians, drusos, maronites, tots, totes les ètnies i religions arrossegades pel conflicte.
En el teatre, una paret invisible aïlla els actors del pati de butaques. En l’escenari bèl·lic, a un costat de la paret hi ha els botxins i les seves víctimes. A l’altre, el públic que contempla la tragèdia amb horror o indiferència, tant se val: aquesta paret els protegeix del que veuen els seus ulls. Travessar-la no surt de franc.
La quarta paret mesura la distància que hi ha entre la pau i la guerra, entre el drama i la tragèdia. El lector, astorat, commogut i compungit, es veurà envaït per un silenci revelador: mitjançant els ulls de Sorj Chalandon, ha mirat de fit a fit els ulls de la bèstia. I ha entès tot el que la guerra porta a dins.
Ho coordina: Joan Pons Bover
Ho organitza: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Santanyí
