Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica neix de la seva identitat illenca per construir un discurs sobre l’ésser humà contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1985 u 1995), el Cavall Verd – Josep M. Llompart de la crítica (1993), i la Flor Natura dels Jocs Florals de Barcelona (1994), entre d’altres. Entre les seves publicacions de poesia, hi podem trobar Calvari (1992), El batec de les pedres (1995) i Cap de cantó (2004). Els darrers anys s’han publicat diverses antologies poètiques, com El jardí de les delícies (2005) i A cops de ferro i àlgebra (2005). Al febrer d’enguany es va publicar la seva darrera recopilació de poemes: Aigües desprotegides (2018). Com a narrador s’ha de recordar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, iniciada amb Les llunes i els calàpets (1994) i completada amb La mà del jardiner (1999), premi Sant Joan de novel·la, i L’illa dels dòlmens (2007), premi de la crítica Serra d’Or. També s’ha de destacar el seu dietari Amors i laberints (2010).
Actualment viu a Santanyí, on va tenir com a mestres els poetes Blai Bonet i Bernat Vidal i Tomàs, i a més és soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Actualment viu a Santanyí, on va tenir com a mestres els poetes Blai Bonet i Bernat Vidal i Tomàs, i a més és soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
