Cal recordar que la Comissió d’Honors i Distincions del Santanyí va proposar el setembre de 2017, atorgar a Vidal Ferrando la Medalla d’Or de la Vila; la màxima distinció que pot concedir el consistori. Entre les qualitats que la comissió ha destacat de l’escriptor hi ha: “la seva presència i influència vital i literària del municipi en la seva obra, així com la manera original i d’una altíssima qualitat literària amb la qual ha sabut retratar el món santanyiner. També l’ample reconeixement que han rebut les seves obres en forma de premis, a la qual s’hi ha de sumar la seva tasca com historiador i docent, i el compromís amb la llengua i la cultura”.
Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica neix de la seva identitat illenca per construir un discurs sobre l’ésser humà contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995), el Cavall Verd – Josep M. Llompart de la crítica (1993), i la Flor Natura dels Jocs Florals de Barcelona (1994), entre d’altres. Entre les seves publicacions de poesia, hi podem trobar Calvari (1992), El batec de les pedres (1995) i Cap de cantó (2004). Els darrers anys s’han publicat diverses antologies poètiques, com El jardí de les delícies (2005) i A cops de ferro i àlgebra (2005). Al febrer d’enguany es va publicar la seva darrera recopilació de poemes: Aigües desprotegides (2018). Com a narrador s’ha de recordar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, iniciada amb Les llunes i els calàpets (1994) i completada amb La mà del jardiner (1999), premi Sant Joan de novel·la, i L’illa dels dòlmens (2007), premi de la crítica Serra d’Or. També s’ha de destacar el seu dietari Amors i laberints (2010). El maig d’enguany, Vidal Ferrando va presentar el seu darrer llibre Aigües desprotegides, un poemari amb les seves últimes creacions, també al Teatre Principal de Santanyí.
Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica neix de la seva identitat illenca per construir un discurs sobre l’ésser humà contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995), el Cavall Verd – Josep M. Llompart de la crítica (1993), i la Flor Natura dels Jocs Florals de Barcelona (1994), entre d’altres. Entre les seves publicacions de poesia, hi podem trobar Calvari (1992), El batec de les pedres (1995) i Cap de cantó (2004). Els darrers anys s’han publicat diverses antologies poètiques, com El jardí de les delícies (2005) i A cops de ferro i àlgebra (2005). Al febrer d’enguany es va publicar la seva darrera recopilació de poemes: Aigües desprotegides (2018). Com a narrador s’ha de recordar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, iniciada amb Les llunes i els calàpets (1994) i completada amb La mà del jardiner (1999), premi Sant Joan de novel·la, i L’illa dels dòlmens (2007), premi de la crítica Serra d’Or. També s’ha de destacar el seu dietari Amors i laberints (2010). El maig d’enguany, Vidal Ferrando va presentar el seu darrer llibre Aigües desprotegides, un poemari amb les seves últimes creacions, també al Teatre Principal de Santanyí.
