Plaça Major
La Plaça Major és el cor del poble, el lloc on es reuneixen els seus habitants, se celebren les festes i el mercat. L'Ajuntament i l'església, dedicada a Sant Andreu, són els dos edificis principals d'aquest espai. Fins al segle XIX un pou públic ocupava el centre de la plaça.
L'església parroquial
Es va començar a construir el 25 de juliol de 1786, quan el rector Nicolau Pons va col·locar la primera pedra del nou temple. Aquest fet és l'origen que la festa major de Santanyí se celebri aquest dia. Les obres van durar 25 anys. Es tracta d'un edifici construït amb pedra de Santanyí. Entre els seus múltiples atractius, com el retaule de les capelles i l'altar major, realitzat per Pere A. Umbert, cal destacar el monumental òrgan barroc procedent del convent dels Dominics de Palma, del que va sortir després de la desamortització promoguda pel ministre Mendizábal. L'ajuntament de Santanyí va comprar la peça, que va ser traslladada per via marítima, desembarcada en Cala Figuera i portada mitjançant carros fins a l'església. L'òrgan era tan gran que es va haver de modificar l'edifici per donar-li cabuda. Encara així, els tres teclats originals no es van poder instal·lar i només es van aconseguir van col·locar dos.
El campanar va ser construït el 1850 per iniciativa de l'ecònom Oliver de ca Lluc.
El Roser
Es tracta de la primitiva parròquia i forma part del mateix conjunt arquitectònic. Construïda durant la primera meitat del segle XIV, d'estil propi de la transició entre el romànic i el gòtic, va ser un lloc habitual de refugi de la població durant les incursions pirates i aquest va ser el motiu pel qual es va fortificar. Cal destacar especialment la volta de creueria de l'interior de l'edifici.
El rectorat
És un edifici que té un aspecte de palau rural construït al voltant d'un pati que té l'entrada a la Plaça Major. La casa rectoral des de sempre ha estat situada en aquest lloc i va ser reedificada a la fi del segle XVI pels rectors Bibiloni i Porc. A més de l'arc que dóna entrada al pati, i que va ser desmuntat al principi del segle XX, cal destacar una escala de cargol que serveix per accedir a les golfes de l'edifici, que era on s'emmagatzemava el blat que es recaptava amb els delmes. L'última de les múltiples reformes d'aquest edifici va descobrir unes taules pintades, com a element decoratiu, en una de les parets.
L'Ajuntament
Es tracta d'un edifici del segle XIX, construït entre 1879 i 1902, amb disseny de Joan Guasp i Vicens. Ocupa el mateix espai que l'anterior casa consistorial, de 1705, de la qual només es conserva l'escut de la vila. Es va inaugurar durant la festa major de 1902 sota l'alcaldia de Joan Muntaner i Clar. A l'edifici es distingeixen tres cossos: la part baixa; el primer pis amb una balconada que dóna a la sala d'actes; i la part alta amb el rellotge (construït per Miquel Girbent) i la torre amb la campana (inaugurada el 1904). Com a curiositat, cal destacar que l'escut del poble situat a la façana està coronat amb el símbol de la república des del mes d'abril de 1931, quan es va destruir la corona de la monarquia i va ser substituïda pels símbols que han perdurat fins avui.
La Porta Murada
És una torre-porta de les muralles de Santanyí del segle XVI, quan la vila es va tancar després dels murs per poder defensar-se millor. Fins fa pocs anys, el seu interior cap a la funció de presó. Va ser restaurada, per última vegada, el 1987.
S'Abeurador
Situat al final del carrer de la Paz. Aquestes instal·lacions, construïdes el 1820 (quan es va tancar el pou de la Plaça Major), eren utilitzades per donar de beure als animals. També es coneix amb el nom de sa Sínia, ja que s'utilitzava aquest enginy per treure l'aigua de les seves profunditats.
