Andrés Cea Galán protagonista de l’últim concert del VIII Festival Internacional de Música Vila de Santanyí

L’organista tocarà diumenge 4 d’octubre a l’església de Santanyí a partir de les 20.00

Com no podia ser d’altra manera, l’Orgue de Jordi Bosch de la Parròquia de Sant Jaume, ha estat l’encarregat d’acomiadar la vuitena edició del Festival Internacional de Música Vila de Santanyí. I ho ha sigut gràcies a l’organista Andrés Cea Galán, reconegut internacionalment pel seu talent i una llarga carrera com a intèrpret, musicòleg i docent. 

El seu concert ha tancat una edició del festival marcada per la pandèmia i les mesures de seguretat i higièniques. La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Santanyí, Ricarda Vicens, ha assegurat que “és una llàstima que enguany no hàgim pogut organitzar el Festival Internacional de Música Vila de Santanyí com ens agradaria, però les circumstàncies ens han obligat. Estam satisfets perquè tot i això hem pogut gaudir de grans interpretacions, encara que ens ha faltat el tradicional concert al Caló den Busques de Cala Figuera. Per sort hem tengut al capdavant de tot a Miquel Estelrich com a director artístic del festival, i hem pogut veure i escoltar a l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, a Trinidad Montero, i hem enregistrat un increïble concert dels violinistes Vasko Vassilev i Vicente Balaguer, i el mateix Estelrich al piano, a la Torre Nova de Cala Santanyí. Així que tot i les dificultats, fem un balanç molt positiu de l’edició d’enguany”.

L’últim concert va tenir lloc diumenge 4 d’octubre a partir de les 20.00 a l’església de Santanyí, i es podien reservar les localitats a través de ticketib.com. Com en tots els esdeveniments vinculats al Festival Internacional de Música Vila de Santanyí, l’organització ha vetllat pel compliment de totes les mesures de seguretat i higièniques perquè no hi hagués cap risc per als assistents.

Andrés Cea Galán 

Cea Galán es va formar a Espanya, França i Suïssa, i és doctor per la Universitat Complutense de Madrid. Les seves nombroses publicacions fan referència, especialment, a aspectes de la interpretació de la música per a teclat i a la història i l’estètica de l’orgue en l’àmbit hispà. La seva visió sempre renovada del repertori l’ha portat a ser convidat amb freqüència com a concertista, professor i conferenciant a festivals i institucions acadèmiques d’arreu d’Europa, Amèrica del Sud, Mèxic i el Japó. Ha dut a terme diversos enregistraments discogràfics (per als segells Almaviva, Lindoro, Tritó, Aeolus i Universal), distingits per la crítica especialitzada. També treballa habitualment com a assessor en projectes de restauració d’orgues per a diferents organismes oficials. És professor d’Harmonia i Anàlisi al Conservatori Professional de Música Cristóbal de Morales a Sevilla, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències, Arts i Bones Lletres Luis Vélez de Guevara i president de l’Instituto del Órgano Hispano.  

L'orgue de Santanyí 

Construït el 1762 pel mallorquí Jordi Bosch (1739 -1801), sorprèn els entesos per la majestuositat i alhora poesia de les seves veus i la seva avançada tecnologia, que el converteix en únic del seu gènere. L’orgue de Santanyí és considerat un dels orgues barrocs més importants d’Europa. El seu constructor, Jordi Bosch, també és autor dels orgues del convent de Sant Francesc de Palma, de la capella del Palau Reial de Madrid i del monumental orgue de la catedral de Sevilla. Pels seus mèrits va ser nomenat orguener reial de Carles III. La impressionant façana i la decoració de l’orgue són obra del dominic fra Albert Borguny. L’orgue procedeix de l’antic convent de Sant Domingo de Palma. A causa de la demolició del convent, l’Ajuntament de Santanyí va comprar, el 1837, a l’orguener Guillem Puig l’esmentat instrument per instal·lar lo a l’església. En no disposar d’espai suficient per col·locar- lo, només se’n va poder muntar una part, bàsicament la façana. Els altres elements s’hi han anat incorporant progressivament. Després de diverses reformes, va ser el 1983 i el 1986 quan l’orguener Gerhard Grenzing li donà la configuració actual. Pendent, en queda la recuperació definitiva amb la incorporació necessària del tercer teclat (orgue d’ecos) i la incorporació dels tubs i mecanismes restants. Aquest serà el nostre proper objectiu i el de les institucions i la societat mallorquina.